Viatge a Madrid

El dia 13 de desembre, a les 11.30, la Carme Gil, la Veva Febres, la Llum Palacios i la Maria Climent ens posem en marxa cap a Madrid per tal de defensar el S.O.V.I per totes les dones viudes.

Primer ens volien posar el S.O.V.I amb un I.PREM i mig. Després de moltes entrevistes amb la diputada Sra. Isabel López se'ns diu que un I.PREM i tres quarts. Tenim dues entrevistes amb el diputat a Madrid Sr. Carles Campuzano i ens explica el mateix que la Sra. López. Més tard, demanem una altra entrevista, amb el Sr. Juan Tarda, d'ERC; li demanem, ja que ells son decisius a Madrid, que les viudes de Catalunya els necessitàvem i que les corredisses del congrés fossin per nosaltres. Així doncs, els vam explicar tota la situació, al Sr. Tarda i a un tècnic. Aleshores, al cap d'uns dies, es van reunir els diputats (Isabel López, PSC; Carme Garcia, IC-V; Carles Campuzano, CiU i Joan Tarda, ERC) i ens diuen que potser és possible i que tractaran de donar-nos una mà.

Posem fil a la agulla, demanem una entrevista amb el Secretari General de Estat, Sr. Octavi Granados, i el dia 13 de desembre de 2004 agafem el tren cap a Madrid a les 11.30 h. Dormim al tren per tal d'estalviar-nos dues nits d'hotel. Arribem a l'estació de Chamartín a les 8 h de la matinada i, després d'esmorzar, emprenem el camí cap a Nuevos Ministerios. Ens trobem amb la Diputada Isabel López , tenim la entrevista amb el Sr. Granados. Després de dues hores d'intentar convèncer-lo per què fos mes alt el topall del S.O.V.I. Finalment arribarem a un acord, que serien dues vegades la pensió mínima de les vídues. Nosaltres demanàvem 156.000 de les antigues pessetes i ell ens va dir que podien arribar fins unes 146.000. Després de dues hores d'explicacions i un tira i afluixa ens vam quedar amb les 146.000 pessetes. Més tard, la Isabel ens va convidar a dinar al Parlament i la sorpresa dels diputats catalans va ser majúscula, perquè no s'esperaven veure'ns ni tampoc que fórem tan atrevides d'arribar tan amunt.