Perfil de les dones vídues

El nostre col·lectiu té una mitjana d'edat alta . Un 66,14 % viuen soles i un 50,2% pateix algun trastorn de salut (física o psíquica) que repercuteix en la seva vida social i laboral. Solament un 12% reben ajuts externs. Algunes, a més, han de fer-se càrrec de persones més grans que elles (pares o altres familiars), i els costa arribar a finals de mes.

Moltes d'aquestes dones no coneixen totes les vies d'informació on es poden adreçar per demanar ajuda (serveis socials o altres institucions que es posen a disposició de la ciutadania més desafavorida). Aquesta mancança d'informació va unida al baix nivell formatiu del col·lectiu: la pròpia incultura o la falta de costum dificulta a aquestes dones l'acostament de les ajudes socials.

Existeix un gran buit dintre de les diferents associacions de dones en el moment d'atendre la problemàtica i les demandes de les dones-vídues. Per aquest motiu, s'han de coordinar i organitzar trobades amb les associacions de dones de diferents municipis de tot Catalunya i Espanya, per tal de poder intercanviar experiències.

Les principals dificultats que es troben les vídues en el momentd'integrar-se laboralment en la societat són: l'edat, la salut i el baix nivell acadèmic. La necessitat d'incorporar-se al mercat de treball comporta un número important de casos en què aquestes dones acaben fent treballs molt precaris.

Actualment, per al 90% de les dones vídues, la pensió de viduïtat és l'únic ingrés econòmic de què disposen per poder arribar a final de mes. I moltes no arriben, a causa de la deficient legislació estatal en matèria de règim de pensions. A moltes vídues se'ls redueixen a la meitat, un cop s'ha mort el marit, els seus ingressos; però tenen que pagar al 100% els seus impostos, l'aigua, la llum, les despeses de la casa (molts cops el lloguer)...

L'exclusió de la pensió de viduïtat en les unions no matrimonials (parelles de fet) és un tema molt preocupant. Aquestes dones en el seu moment han format també una família i poden demostrar els anys de convivència amb aquella persona que ara és morta. S'ha de promoure tan aviat com sigui possible una reforma legislativa d'una llei de la Seguretat Social que empari de forma justa i no discriminatòria a totes aquestes dones vídues que no es van casar, i que actualment no reben cap ajut econòmic després que la parella se'ls ha mort.

Un 37,9 % de les vídues té moltes dificultats per poder realitzar algunes activitats d'oci o temps lliure, ja que la majoria està amb dificultat econòmica i té moltes altres preocupacions al cap. Per un 23,3% de les vídues la raó principal d'associar-se és poder sortir de casa seva i relacionar-se amb altres dones de la seva mateixa condició i així tenir un tracte afectuós i d'estimació, poder parlar i intercanviar impressions sobre les seves preocupacions. Tot i així, la carència de locals per poder desenvolupar activitats lúdiques és evident. Les associacions, doncs, tenim un paper conciliador important per tal de socialitzar i donar suport a aquests col·lectius, que com hem dit, no compten, la gran majoria de vegades, amb els medis econòmics i materials suficients.